dilluns, 22 d’abril del 2013

A POC A POC I AMB BONA LLETRA


Comença l'aventura!!
Una vegada triat el tema i fet un petit esborrany amb les idees principals que ha de tenir el documental, m'endinso en el muntatge i en desplegar la seva estructura. De moment no puc dir que ho tengui tot lligat, i he de reconèixer que em preocupa una mica ja que fins que no ho tengui tot ben definit no estaré tranquil·la. Però bé, anirem fent "a poc a poc i amb bona lletra" però sense despistar-se que el temps és el que és.

De moment us deixo llegir el guió, complementat amb les meves idees, que ens han proposat a l'assignatura. Mentre jo aniré fent de les meves!
(Aquest guió és orientatiu ja que és possible que durant les filmacions es necessiti algun altre material)

TEMA: Crisi econòmica? o crisi de valors?

FINALITAT I OBJECTIUS: mostrar la necessitat i la importància d'educar en valors des de les primeres edats.

NÚMERO DE FILMACIONS: 10 aproximadament.

DESTINATARIS: Alumnes de GEDI, futurs mestres, mestres d'ed. infantil.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: 7 minuts

PREVISIÓ DE MATERIAL: paper, catulines, paper continu, pintures, "vidriola", càmara de fotos, trípode




Competències:
1.3. He accedit a altres documentals per tal de saber com es fan i quin contingut educatiu tenen.
2.3. He manifestat els meus objectius i les meves primeres idees envers el documental.
4.3. He elaborat prèviament, hipotesis sobre el possible resultat final.
5.3. He recercat altres idees i valorat el meu objectiu com a possibilitat educativa.
5.4. he plantejat els possibles obstacles i inconvenients tant per l'elaboració del documental com per la seva publicació.

dimarts, 9 d’abril del 2013

L'INICI D'UN REPTE

Quan començam un projecte sempre tenim molts dubtes. Potser tenim clar què volem fer, però com ho iniciam? quines passes hem de seguir? ens solen sortir un munt d'interrogants.

el gran dilema


Doncs sí, ho heu interpretat bé... he de començar un projecte!! i és un gran repte per a mi  però al mateix temps m'il·lusiona.
El fet és que he de fer un documental, sí tal qual!... un documental! però senzill, eh?, vull dir curt, entenedor, proper.. vaja "amateur". 
Dit d'aquesta manera encara et fa tirar més enrera, veritat?, però capgirem la situació. Es tracta de tenir l'oportunitat de mostrar algun aspecte o tema relacionat amb l'educació infantil (0-3) en format visual. Una manera més dinàmica, innovadora? potser ho podríem dir així, de fer arribar a la gent aquest tema. De fet he fet una petita recerca, i no és que hagi trobat moltes històries que parlin sobre aquesta franja d'edat, ja sigui perquè no és una educació obligatòria o perquè simplement sembla no presentar molts problemes, al final només "guarden" als infants no?... bé, continuem!

Per això fer petits projectes com aquest, pot ajudar a prendre consciència d'un mateix (en aquest cas jo), de les coses que saps i/o que no imaginaves que sabies, de les moltes coses que no saps, del què t'envolta, del què s'amaga darrera les coses que no volem mirar...i conseqüentment, totes aquestes reflexions poden convertir-se en suports i noves mirades per les altres persones.

Però tornem a l'inici, LES GRANS PREGUNTES a l'hora d'iniciar un projecte:
















Doncs sí! és un crit d'ajuda, però no una ajuda a la desesperada, sinó que és una crida a la participació, una pregunta per valorar els interessos o les preocupacions que tenim com estudiants, practicants, futurs mestres, mestres consolidats, germans/es, mares/pares...

A veure si amb la vostra ajuda puc anar construint aquest projecte. Us animau?


Competències:

1.2. He intentat trobar una bona manera per mostrar les meves idees i que aquestes s'adeqüecin a l'objectiu plantejat.
1.3. He revisat altres blocs per tal de nodrir-me de noves idees i aprendre dels companys/es.
2.3. He anotat els meus objectius de cara al documental final.
5.2. He intentat contextualitzar les meves idees i els meus objectius per tal de captar la participació dels altres.
5.3. He anotat i recollit altres idees de diferents documentals per tal de millorar les meves o confirmar el bonc camí emprès.

LES CREENCES I EL QUÈ FER DELS MESTRES

Cada persona té la seva experiència, els seus pensaments, les seves creences; tots veim el món d'una determinada manera i el sentim nostre i únic quan hem de defensar les nostres opinions. i perquè no fer-ho? sembla lògic que si allò que defensam és el que coneixem, el que ens fa sentir segurs, el que ens aporta estabilitat no ho facem. no seria molt coherent, veritat?

Però què passa quan les nostres creences i els nostres comportaments (equivocats o no) poden afectar a la gent que ens envolta i en concret, i és aquí on vull anar, afecten als infants dels quals en som responsables?
Ara mateix m'és difícil contestar aquesta pregunta.

Imaginem-nos una situació:

Aula amb 20 infants de 2 anys
Moment de fer-se les mans netes.
Situació: varis infants demanen a l'alumna en pràctiques que els ajudi a pujar-se la màniga de la camiseta fins al colze per evitar que no es banyi. 
La tutora de l'aula atura de cop la situació i remarca la pauta de què són els infants que ho han de fer sols. al moment tant els infants com l'alumna en pràctiques modifiquen l'acció i la mestra continua amb les seves coses.

Aquest pot ser un de molts exemples que poden mostrar les creences i el què fer dels mestres i com amb aquests fets s'estan creant i formant les experiències i futures creences dels seus alumnes.

Anem a analitzar aquest moment:

Podríem dir que la mestra exerceix un rol autoritari? potser aquesta situació no és suficient per a manifestar-ho obertament, però així com ella s'expressa i l'actitud tant de l'alumna en pràctiques com de l'infant, aturant l'acció al moment, poden dur a intrepretar que no és la primera vegada que aquesta mestra marca les pautes i els límits amb certa contundència. Què l'empeny a fer-ho així?...

Continuem... la mestra segueix realitzant les tasques que estava fent, fet que demostra que aquest contratemps no ha alterat les seves emocions i es manté tranquil·la amb la decisició que ha pres i deixa que els infants, de manera autonoma, continuïn amb les seves tasques. D'alguna manera sap que no cal la seva supervisió perquè la seva pauta es compleixi. Això ens pot ajudar a veure que aquest rol autoritari és constant, entra dins le seves rutines.

Segurament, cada persona que analitzi aquest fet interpretarà i jutjarà l'acció d'aquesta mestra. Però seríem capaços, objectivament, de dir quina és la millor manera d'afrontar aquesta o altres situacions habituals d'aula? som conscients que les nostres intervencions, depenent de les nostres creences, coneixements teòrics, rutines i emocions, poden alterar el funcionament i el desenvolupament del dia a dia dels infants?

Mirat així potser sembla fins i tot dramàtic pensar que cada acció pot afectar d'una manera o altra el global de l'aula, però no està de més reflexionar sobre les nostres accions, la relació d'aquestes amb les nostres creences i com afecten al dia a dia de l'aula i a les nostres relacions personals i professionals. Va bé, de tant en tant, canviar-se les ulleres i generar noves mirades.

Personalment, penso que l'educació no hauria de dependre tant de les creences i comportament dels seus professionals, però al mateix temps valoro positivament que cada un pugui expressar-se tal com és i afronti les situacions no sols des de la teoria sinó també des del cor.

Supòs que, com en totes les coses, cal trobar l'equilibri.


Competències:

1.1. He cercat informació sobre les creences per tal de poder lligar les meves reflexions.
1.4. Aquestes informacions m'han ajudat a resoldre i elaborar les meves pròpies idees i creences.
4.2. He reflexionat sobre les diferents creences i la importància d'adonar-se d'aquestes diferències.
4.3. He plantejat, amb tota la informació recollida, les meves pròpies hipotesis sobre les creences de cada un i les meves pròpies.